Tota tasca és un repte i ací en van tres:
(I)
Amb tot el que ara saps de l'el·lipsi, prova de glossar, explicar o comentar aquest poema de Gemma Gorga:
PLOU, sense voler. Com qui de vegades fa mal, també sense voler. Així doncs, plou, i quan plou el temps és sempre a punt de perdre l'equilibri, potser per culpa d'aquestes fulles que s'escampen per terra, l'esquena mullada i la carn transparent a punt de la desaparició. En trepitjo una i rellisco en el passat amb el gest fugaç de l'el·lipsi. Ara és fa tres anys, tres anys, tres anys: caminem per aquesta mateixa avinguda sota la pluja groga dels fanals, les gotes obliqües com la mirada d'un covard. I jo m'agafo ben fort a la màniga de la teva trenca de llana. Perquè tinc por, por de relliscar i caure prematurament en el futur.
(II)
Després de consultar aquests enllaços i mirar i escoltar aquests vídeos, assaja una sinonímia per a Ovidi Montllor
(III)
Escolta aquestes cançons i relaciona-les breument amb els aspectes que consideres pertinents de tots els que hem tractat en parlar sobre la poesia trobadoresca.
Paraules d'amor, de Joan Manel Serrat
Me embrujaste, de Carlos Cano
Cançó de l'amor petit, Maria del Mar Bonet
Boig per tu, de Sau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada